Perquè comprar mel artesana
Saps les diferències que hi ha d’una mel artesana a les mels de marques comercials?
Una de les principals característiques de la mel Flavià és que és una mel artesana. Es tracta d’una mel 100% tractada per nosaltres, des de posar la caixa amb les abelles a la muntanya, fins el moment d’envasar-la. Això ens permet revisar que el producte estigui en les seves millors condicions en tot moment i que, per tant, el resultat final sigui òptim.
Una altra característica és que, al tractar-se d’una mel casolana, no necessita de conservants ni extres que ressaltin el seu sabor. L’únic ingredient d’una bona mel hauria de ser, simplement, mel. En aquest cas, Mel Flavià només conté una única mel: la nostra mel feta a casa.
“L’únic ingredient d’una bona mel
hauria de ser, simplement, mel”
També cal tenir en compte que una mel comercial pot estar composta de la barreja de diferents tipus de mels, entre les quals poden haver mels sense valor nutritiu procedents de Xina i d’altres països on el cost per quilogram és realment barat. Aquestes accions abarateixen el preu final de la mel, però es tracta d’un producte de poca qualitat.
Per últim, destacar una característica de les mels casolanes, en aquest cas la textura. Una forma infal·lible de saber si la mel és casolana o no és el fet que, a una temperatura freda, com succeeix amb l’arribada de l’hivern, les mels de qualitat tendeixen a endurir-se i la seva textura es fa granulosa. Es tracta d’un procés natural de la mateixa mel.
En canvi, això no passa amb les mels comercials, ja que les sotmeten a altes temperatures per trencar els cristalls de la mel i evitar, d’aquesta manera, que es granuli quan les temperatures siguin baixes. Aquest procediment té com objectiu procurar un bon aspecte de la mel, que sempre estigui clara i líquida però, a canvi, provoca que la mel perdi quasi totes les qualitats gustatives, nutricionals i antisèptiques.
Si a casa la vostra mel s’ha quedat granulada, s’aconsella no liquar-la, però si es fa, s’ha de fer al bany maria i només la quantitat que s’hagi de consumir en aquell moment, sempre vigilant que la temperatura de l’aigua del bany maria no passi dels 40ºC.
